La celebració institucional del 744 Aniversari de la Carta Pobla de Finestrat ve precedida de diverses conferències sobre aquest document històric. Les dues primeres, que es realitzaran els dies 6 i 7 de maig, estan dirigides als alumnes dels col·legis públics de Finestrat, i seran pronunciades pel tècnic de Cultura i director del Museu de Finestrat, José Ramón García Gandia. El divendres, 10 de maig, a les 19.30 hores, el catedràtic d'Història Medieval de la Universitat d'Alacant, José Vicente Cabezuelo, pronunciarà la tercera al Museu de Finestrat, amb el títol “Bernat de Sarrià i la Formació Territorial de la Marina Baixa”.

La Carta Pobla de Finestrat, els actes institucionals de la qual se celebren a la Plaça del Poble aquest dissabte, 10 de maig, és el document on es plasma el canvi del poder polític i econòmic que va realitzar el rei Pere III. Aquesta carta de poblament aporta moltes dades que fan possible que s'entenga millor les característiques de la societat actual. Es pot dir que és un pas més en l'evolució històrica que viuen tots els pobles. Quan el Repartidor de Béns del Regne de València, Jacobo Llinares, va transferir les terres de la localitat al senyor feudal Ibáñez d'Oriola, els habitants d'aquest xicotet municipi no van notar massa canvis en les seues vides; senzillament, van deixar de pagar tribut al Règim Islàmic per a partir d'eixos moments començar a rendir comptes davant el fisc cristià.

No obstant això, i malgrat les similituds de tots dos règims, hi ha diferències que permetran que els pobles visquen destins diferents. Per a entendre el caràcter emprenedor dels habitants d'un territori, a vegades, cal penetrar en les arrels històriques de la seua pròpia cultura. El Regne d'Aragó, compost per l'actual Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana, no es va regir per les mateixes lleis que la resta de l'Espanya i l'Europa feudal. Quan es produeix el canvi, és a dir quan s'atorga la Carta Pobla fa 744 anys, s'estableix un nou repartiment de la terra, pel qual a cada persona li pertanyien sis jovades, sent aquesta una mesura de la superfície equiparable al que poden llaurar dos bous en un dia.

A diferència del que ocorrien en altres llocs que es regien pel sistema feudal clàssic, en el qual la terra i els habitants, que eren serfs, pertanyien al senyor feudal, en el Regne de València, les terres i les persones estaven separades, per la qual cosa la seua relació es reduïa al fet que els llauradors pagaran al seu senyor les dotze monedes d'or en concepte d'impostos, que corresponien a dotze sous. Aquest pagament es realitzava el dia de Pasqua, en el qual se celebrava la festivitat de L’Ereta, festa que els habitants de Finestrat han sabut conservar fins al dia de hui.

Aquesta diferència, que va mantindre el Regne d'Aragó amb els seus veïns andalusos, extremenys o castellans, va anar d'enorme importància perquè va permetre l'aparició de les classes mitjanes. Una vegada que es pagaven al senyor els 12 sous, a vegades, es podia estalviar els diners sobrants i, amb el temps, van poder adquirir terres o convertir-se en comerciants. Aquest xicotet matís, que va introduir en el sistema tributari el Rei Jaume I, va convertir a aquestes zones d'Espanya en llocs més dinàmics i rics enfront d'altres territoris, que encara hui necessiten més suports per a desenvolupar-se.