Joanna Jarecka va triar Finestrat per a residir en esta nova etapa de la seua vida en la qual només es dedica a escriure. Arrere van quedar els seus anys a Brussel·les com a directora del Departament de Relacions Internacionals en el Parlament Europeu. Esta escriptora compromesa amb el seu temps vol amb els seus relats despertar l'esperit crític dels qui la lligen, no deixant que es queden indiferents davant la hipocresia, la soledat o els prejudicis amb els quals conviuen diàriament. En els seus contes denuncia les injustícies i el dolor que hi ha en el món, però sempre deixa una fissura per a l'optimisme i per als somnis. Ella és l'exemple que és possible fer-los realitat i per això els finals de les seues narracions sempre posen als seus lectors enfront de l'espill, amb la finalitat de fer-los eixir de la seua zona de confort.

Fisuras és el títol del seu últim llibre. Quants anhels, somnis o il·lusions de l'home i la dona contemporània es colen per les fissures d'este món globalitzat?

En el món actual hi ha una sèrie d'amenaces que afecten la nostra vida, fins i tot, a vegades, la destrueix. Parle de fenòmens com el terrorisme. Les guerres i els conflictes s'han intensificat en els últims anys. Ucraïna i, més recentment, Israel i Palestina són un exemple. No tracte de donar una classe de geopolítica, encara que en els meus relats pesa molt el que ocorre en el món, potser és deformació professional, però també pesa el que passa en àmbits més pròxims, com la família, que pot arribar a ser molt tòxica, o l'abús de poder, que es produeix tant a nivell internacional com nacional o regional. El dolor i el conflicte s'ocasionen en qualsevol àmbit de la vida de l'ésser humà. Només cal mirar les estadístiques de la salut mental, publicades per l'Organització Mundial de la Salut. Estic realment espantada de veure com 300 milions de persones en el món pateixen depressió, sent Hongria, Portugal i Suècia els més afectats en el marc de la Unió Europea. És evident que estem fent alguna cosa malament perquè són països molt diferents i els seus habitants pateixen la mateixa xacra. Hauríem de prendre nota i posar en marxa amb urgència polítiques públiques, ja no dic per a erradicar este mal, però sí almenys per a disminuir el nombre de persones afectades. Tots estos temes són els que em preocupen i intent reflectir-los en la meua literatura i ho faig comptant una historia producte la meua imaginació, que li puga semblar al lector interessant. En els meus relats pose èmfasis en el dolor, però també en l'esperança i en els anhels perquè soc una dona optimista, serena, que quan escriu es despulla, i al mateix temps que deixe visibles les meues preocupacions, també faig gala d'un gran entusiasme per la vida, per la gent, en definitiva, pel bell que és viure. En la meua literatura hi ha humor i amor. Hi ha acció i hi ha reflexió. I intent que els finals siguen sorprenents, que estimulen l'esperit crític dels meus lectors.

Diu que, no obstant això, l'ésser humà sempre busca la possibilitat de somiar i fer realitat els seus somnis. Tenim sempre els mateixos sentiments i el que fem és només adaptar-nos als diferents contextos de cada època històrica que ens toca viure?

L'afany d'aconseguir els teus somnis, de viure una cosa bonica, en definitiva, arribar a la felicitat, que és el mòbil dels somnis. El propi acte de somiar en si ja et fa ser feliç. Jo he somiat molt en la meua vida. He nascut a Polònia, en els temps del comunisme, en els quals no es podia gaudir de la llibertat. Quan jo somiava a anar-me fora, havia d'esperar perquè no podia aconseguir un passaport, ja que el poder te'l negava. Les possibilitats de viatjar eren molt reduïdes. Jo parlava francés, parlava espanyol i volia anar-me a Europa Occidental, que anava més amb el meu esperit. Record nítidament estos somnis, eren els que tenia quan era una xiqueta i una adolescent. Em sufocava un règim d'opressió, del Partit Comunista polonés, i somiava amb eixir de Polònia per a començar la meua vida. Tenia 100 dòlars, era tot el meu tresor, i el diploma de Filologia Francesa que vaig cursar en la Facultat de Filosofia i Lletres. Amb este bagatge vaig eixir del meu país quan vaig poder per a conquistar-los. He tingut també una gran sort perquè vaig trobar una bona faena en l'agència de l'ONU a Viena i vaig començar la meua carrera professional. Els éssers humans tenim el privilegi de poder somiar, sobretot perquè quan somies no hi ha límits.

Escriu relats perquè busca la concisió i, en definitiva, l'essència de la vida?

És el meu gènere favorit perquè la concisió imposa una certa disciplina de pensament. Has de saber què és el que vols transmetre. En el meu cas, la literatura no és només el plaer d'escriure qualsevol cosa. No. Quan em sent per a escriure el meu relat tinc clar el missatge que vull fer-li arribar al lector i vull que el que està llegint no sols li semble bonic, sinó que li porte a reflexionar. Per això, intent que els meus finals siguen sorprenents perquè pensen en situacions normals en la nostra vida quotidiana que, no obstant això, poden estar plenes d'hipocresia   o de prejudicis, per posar dos exemples. No puc dir que faça pedagogia. El meu objectiu és oferir-li al lector el plaer de la lectura i animar-li a millorar el món que l’envolta. Per este motiu focalitze l'atenció en la nostra existència, no m'interessa el passat quan escric ni faig futurisme. Vull centrar-me en allò que passa ara perquè he descobert que en el nostre dia a dia la realitat supera la ficció.

Vosté ha treballat en Nacions Unides. Vivim temps convulsos i sembla que totes les institucions que ens eren útils per a donar resposta als conflictes ja no ho són. Estem davant el final d'una etapa?

Conec la institució de Nacions Unides perquè he treballat en ella diversos anys. Crec que necessita una reforma, encara que posar d'acord als 198 països que la conformen és una quimera. Els diputats del Parlament Europeu, on he treballat en estos últims 20 anys, s'han preocupat i han realitzat un informe per a donar a Nacions Unides més capacitat d'acció, no sols de reacció, que moltes vegades és només diplomàcia perquè no porta amb si fets concrets que impedisquen parar el crim, per exemple. No s'ha resolt cap conflicte dels quals hem parlat gràcies a l'ONU i és decebedora. Poden cridar l'atenció de la gent, calmar consciències, intentar mediar, però l'afany del poder és tal que amb estos mètodes no s'arriba a convéncer. No se m'interprete malament. Seré més explícita amb una frase de Blaise Pascal (matemàtic i filòsof 1623-1662) que diu “la força sense llei és bàrbara; però la llei sense força és impotent”. Crec que sí, que estem davant una nova etapa i, desitjaria que fora millor, i que hi haguera diàleg i que ens escoltàrem perquè és la base de la nostra democràcia.

És polonesa i viu a cavall entre Brussel·les i Finestrat. Què té el nostre municipi per a tindre ací la seua casa?

Soc una persona molt enamorada de la natura. Vam estar el meu marit i jo ací un parell de vegades i ens ha encantat el paisatge que hi ha entre la muntanya i la mar. Sempre he somiat, i de nou torne als somnis, a viure en un lloc tranquil, amb una bellesa genuïna i un poc salvatge, i amb esta llum càlida que té el Mediterrani. Quan vaig posar fi a la meua vida laboral a la Unió Europea, per a dedicar-me per complet a l'escriptura, vaig voler poder combinar la meua vida de Brussel·les, que em connecta amb el meu passat, amb la natura de Finestrat. Em sembla una combinació òptima.