Costa imaginar en aquest primer quart del segle XXI el Finestrat agrícola que va ser no fa tant de temps. El turisme i el comerç són la base econòmica d'aquest municipi que ha crescut de forma exponencial en els darrers 50 anys. Ja no queda rastre d'aquesta economia de subsistència que va marcar la història d'aquesta petita localitat. No obstant això, els veïns continuen cuidant els seus camps i gaudint dels fruits que dóna la terra. Així, quan arriba el fred i comença la recollida de l'oliva, tornen a la memòria els records de com es portaven les olives fins a les almàsseres, com es premsaven i emmagatzemaven i, com aquest estimat líquid oleós, era un dels productes més apreciats en aquesta societat de mancances, que res té a veure amb la d'avui, en la qual produir el teu propi oli és un luxe del qual molt pocs poden presumir.

Finestrat mai ha estat productor d'oli. Abans i ara la seva elaboració ha anat destinada a l'autoconsum. La diferència en què fins a la dècada dels 70 del passat segle, el procés de transformació es feia a l'almàssar que hi havia a Finestrat i, ara, es realitza a la del municipi veí de Relleu. En aquest llarg temps molt ha canviat el procés de producció. La primera almàssara arriba a la localitat de la mà de Vicente Climent Pallarés. Eren els anys 40. Es podria dir que l'extracció d'oli va ser possible gràcies a la tracció animal i humana. L'oliva es dipositava en uns apartats i la bèstia movia la pedra de moldre fins que es premsava bé el fruit, es convertia en una pasta i s'extreia el líquid.

A principis dels anys 60 hi havia a Finestrat tres almàsseres. Dos eren propietat de la família Climent Pallarés i l'altra de la família Ortuño. Va ser en aquesta dècada quan se'n va comprar una de nova, totalment mecanitzada, que feia la feina de forma més senzilla. Es va ubicar a la casa que encara es conserva al parc de la Font de Carré, avui anomenat Parc Alcalde Miguel Llorca. Fins allà arribaven els agricultors amb les seves olives, que les dipositaven en una treva. En aquesta almàssera, la pasta caia en una espècie de banyera metàl·lica, que estava hermèticament tancada, i es batia amb unes grans ganivetes, extremadament afilades, fins que sortia l'oli.

En aquests anys era quotidià escoltar en les converses dels veïns de Finestrat paraules com basseta (balsita), safa (receptacle on es trepitja l'oliva) o peu (unitat amb la qual es menjaven les olives: 100 quilos). També era habitual l'escassetat d'aliments, d'aquí que hi hagués pràctiques que avui serien considerades una heretgia. La fam apretava i calia fer anar aigua calenta a la pasta perquè sortís més oli. Aquest es transportava en burros, en càntirs de fang cuit. També el portaven les dones damunt del cap. Els grans propietaris el traslladaven en odres, que estava fet amb la pell del cos de cabra, prèviament buidatge, assecat i cosit. Ja a casa, es guardava en tines de fang vidrat.

Quan el mes de gener canviava la lluna, l'oli es passava a una tinaja nova. No s'abocava, s'emportava amb un caç perquè les impureses quedessin a baix. Així apareixia un nou oli, anomenat lampant, que s'utilitzava per encendre les làmpades i per elaborar sabó, en barrejar-se amb sosa càustica, que va arribar a Finestrat a finals del segle XIX.
L'arribada del turisme a la província d'Alacant va suposar la fi a la producció d'oli a Finestrat. L'almàssera va tancar la seva activitat als anys 70, en part perquè ja no es podien llençar els residus al clavegueram i, en part, perquè s'estava produint una gran transformació econòmica i social que va portar a abandonar l'agricultura. Els joves se'n van anar a la construcció, fonamentalment a Benidorm, i s'obre a la zona de la Tapià el mític "Barbacoa", que era un asador de pollastres i costelles, capaç de servir més de 1000 persones, i que permetia tenir una feina extra els caps de setmana, que era quan els turistes arribaven en autobusos des de la localitat veïna. L'existència dels finstratencs va canviar de forma radical. El nivell de vida va augmentar de manera considerable i es va abandonar definitivament aquella vida precària per posar les bases del Finestrat turístic i comercial que és avui aquest municipi de la Costa Blanca.