La planta triada per a aquest mes de novembre per l'expert en fauna i flora del Puig Campana, Manuel Mayor Rabasa, El Beato, ha sigut el ramàs, una planta molt important perquè frena l'erosió de la terra, subjectant-la, i perquè en les antigues comunitats rurals tenia un paper fonamental en la trilla, activitat que es desenvolupava a les eres per separar el gra del blat del pajo.
Albaida. Ramàs, albada. Anthyllis cytisoides L.
Sabies que ...???
Les meves branques són molt lleugeres i fàcils de transportar. Van ser molt utilitzades com a llenya per encendre el foc i per fer escodines, amb les quals:
✓ es barrien carrers, cases, corrals
✓ s'apartava la cendra dels forns cap als costats, abans d'iniciar-se les coccions.
✓ es retirava la palla de les eres un cop trillat el blatSóc una planta farratgera, molt consumida pel bestiar domèstic, d'aquí el refrany "Albaida al puig, el bestiar no s'amaga", i freqüentada per les abelles.
La meva conservació és molt recomanable, ja que subjecte la terra, evitant l'erosió.

Memoria gráfica. Alicante y Comarca. Diario Información
Com a curiositat comentar-vos una activitat molt popular i quotidiana en les societats rurals que ens van precedir, en la qual el ramàs, jugava un paper principal: la trilla
La trilla era una activitat que es desenvolupava a les eres. Per a això, es destinaven parcel·les de terra, generalment rodones, que es trobaven a partir dels límits dels nuclis urbans. El primer que es feia, els dies anteriors, era aplanar i compactar amb aigua i, coneguts popularment com a, l'era, per tal d'evitar que durant la trilla es descomposés.
La trilla s'iniciava sobre les 6 o 7 del matí. A aquella hora s'emportaven les parves, ja desfetes i formant un redondel, sobre l'era. A les 8 del matí, quan sortia el sol, s'iniciava la trilla, que ocupava tot el dia.
El rulo, també anomenat rutló, era una pedra cilíndrica que anava enganxada amb uns ormeigs a l'animal, generalment mula o mulo. Anava donant voltes al voltant de la parva fins a trossejar els talls, de tal manera que el gra quedava solt. Aquesta activitat la realitzava una persona, mentre la resta s'ocupava d'agafar la palla amb les forques o forques, donant-li la volta i sacsejant-la perquè caigués el gra al pis de l'era. A continuació, s'amuntegava la palla en mans (garbes) i es deixava a la pallissa.
El gra i el pajo s'ha assortit al centre de l'era amb el recollidor de fusta, en valencià tiràs de mà. Les restes que no havien pogut ser reunides, s'acostaven al centre amb escodines fetes amb la planta albaida o ramàs.
Posteriorment, s'esperava a la tarda, quan solia bufar una suau brisa, per dur a terme l'aventar, que consistia a aixecar amb la pala el gra i el pajo, de tal manera que la brisa provocava que el gra caigués a terra, mentre que el pajo i les restes de palla que quedaven anaven a parar allà on la brisa els diposités.
Aventat el gra, encara quedava netejar la grana, és a dir les espigues que encara queden entremesclades amb el blat. Per això s'utilitzava la sarda o saranda, que era l'estri de forma circular que estava cobert per una reixeta no gaire tancada, que permetia que el blat caigués a terra i quedés atrapada la gransa.

Finalment, s'empelava el garbell, que era l'estri circular, semblant a la sarda, però amb una reixeta amb forats més petits, per acabar de netejar el gra, de tal manera que aquest quedava sobre la superfície del filferro, caient a terra la pols que quedava.
El blat estava llest per al seu emmagatzematge o venda.
Les mesures de pesatge del gra eren:
- la barcella: equival a 4 almud, és a dir uns 16 litres aproximadament.
- l' albud: equival a 4 litres
Es tractava de recipients de fusta, amb aparença de piràmide truncada o descavalcada.
Terminologia:
Era: espai de terra generalment de forma arrodonida on es col·locaven els cereals per procedir a trillar-los, per separar la palla i el pallissa del gra.
Trillar: separar el blat de la palla
Parvas: extensió de manojos (garbes) en l'era
Tiràs de ma: recollidor de fusta
Gransa: espigues que encara queden entremesclades amb el blat
Zaranda: estri de forma circular cobert per una reixeta no gaire
tancada.
Garbell: estri circular semblant a la sarda amb una reixeta amb forats més petits.

Refrany popular:
"Maig fred cria blat, però si és molt fred, ni palla ni blat"
"De l'aigua d'octubre i del sol de maig neix el blat"
"Maig fa el blat i agost fa el vi"
"Any de traspàs, el blat cap en un cistell"
" Entre Santa Magdalena (22 de juliol) i Santa Anna (26 de juliol) no tinguis la parva en l'era"
"Molta aigua a la vuitanta, poc blat i menys ordi"
"Per tots Sants (1 de novembre) com a molt tard el blat has de sembrar"