La Plaça de la Unió Europea es vestirà de llarg aquest dissabte 13 de maig per a celebrar el 743 aniversari de la Carta de Poblament de Finestrat, un document històric que va significar la conquesta i el canvi de terres, que fins a aqueix moment estaven en mans dels almohades i, en aqueixa data, passa a les mans dels cristians. Finestrat és molt més antic que la seua carta de poblament. Existeixen documents de l'any 1243 que fan referència al castell, hui un dels entorns més visitats pels turistes que s'acosten fins a la localitat. Per tant, aquest aniversari no commemora la seua fundació sinó el canvi polític i econòmic que el rei Pere III, fill del gran Jaume I, va personalitzar en la figura del senyor feudal Ibáñez d’Oriola.

La Carta de Poblament aporta moltes dades que fa possible que s'entenga millor les característiques de la societat actual. Es pot dir que és un pas més en l'evolució històrica que viuen tots els pobles. Quan el Repartidor de Béns del Regne de València, Jacobo Llinares, va transferir les terres al senyor feudal Ibáñez d'Oriola, els habitants d'aquest xicotet municipi no van notar massa canvis en les seues vides; senzillament, van deixar de pagar tribut al Règim Islàmic per a començar a rendir comptes davant el fisc cristià, a partir d’aquell moment.

No obstant això, i malgrat les similituds de tots dos règims, hi ha diferències que permetran que els pobles visquen destins diferents. Per a entendre el caràcter emprenedor dels habitants d'un territori, a vegades, cal penetrar en les arrels històriques de la seua pròpia cultura. El Regne d'Aragó, compost per l'actual Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana, no es va regir per les mateixes lleis que la resta de l'Espanya i l'Europa feudal. Quan es produeix el canvi, és a dir quan s'atorga la Carta de Poblament fa 743 anys, s'estableix un nou repartiment de la terra, pel qual a cada persona li pertanyien sis jovades, sent aquesta una mesura de la superfície equiparable al que poden llaurar dos bous en un dia.

A diferència del que ocorrien en altres llocs que es regien pel sistema feudal clàssic, en el qual la terra i els habitants, que eren serfs, pertanyien al senyor feudal, en el Regne de València, les terres i les persones estaven separades, per la qual cosa la seua relació es reduïa al fet que els llauradors pagaran al seu senyor les dotze monedes d'or en concepte d'impostos, que corresponien a dotze sous. Aquest pagament es realitzava el dia de Pasqua, en el qual se celebrava la festivitat de L’Ereta, festa que els habitants de Finestrat han sabut conservar fins al dia de hui.

Aquesta diferència, que va mantindre el Regne d'Aragó amb els seus veïns andalusos, extremenys o castellans, va ser d'enorme importància perquè va permetre l'aparició de les classes mitjanes. Una vegada que es pagaven al senyor els 12 sous, a vegades, es podia estalviar els diners sobrants i, amb el temps, van poder adquirir terres o convertir-se en comerciants. Aquest xicotet matís, que va introduir en el sistema tributari el Rei Jaume I, va convertir a aquestes zones d'Espanya en llocs més dinàmics i rics enfront d'altres territoris, que encara hui necessiten més suports per a desenvolupar-se.