La tardor és ideal per descobrir tresors com l'Aqüeducte Els Molíns i el Llavador, a la Font del Molí
La tardor és ideal per descobrir tresors com l'Aqüeducte Els Molíns i el Llavador, a la Font del Molí
Aquests primers dies de tardor són ideals per fer petites rutes. Les temperatures comencen a ser agradables, tot i que potser no tant com per abordar grans caminades, amb desnivells pronunciats; però sí per fer còmodes passejos, que estan envoltats de natura, i permeten, alhora, descobrir petits tresors que estan íntimament lligats a la història dels pobles. Aquest és el cas de l'Aqüeducte Els Molíns i el Llavador, que es troben ubicats al paratge natural de la Font del Molí, on hi ha els cadells de l'aigua que arriba des de les entranyes del Puig Campana.
Passejar per l'aqüeducte permet veure in situ com vivien els nostres avantpassats i com l'aigua ha tingut sempre un paper fonamental en el desenvolupament de la vida dels pobles. En aquest paratge es troben bona part de les hortes que proporcionaven els aliments a la població. El seu enclavament és d' una gran bellesa, ja que es troba als peus del Puig Campana, per la qual cosa el recorregut es llisca a través d' un dels llocs de major valor paisatgístic del municipi. Tot i que ja no es fa servir, al seu dia va servir per conduir l'aigua des de la Font del Molí fins a les terres de cultiu i per fer funcionar els molins que hi havia al seu voltant. La cronologia d' aquest canal arrenca en l' època islàmica, continua per l' època medieval i arriba fins a la moderna.
El llavador, molt més recent que l' aqüeducte, però igualment inutilitzat en l' actualitat, es troba situat al costat d' aquests canals i enmig de les feixes d' arbres fruiters que encara existeixen en aquesta zona. La seva vista actual difereix bastant de quan va ser construït. Com en gairebé tots els municipis, es va ubicar al lloc més proper a les fonts. Avui el paratge és ideal, però ahir, quan sí que exercia una funció real, estava ple d'inconvenients, ja que la seva distància al nucli urbà obligava les dones a carregar amb el pes de la roba mullada durant cents metres. Per sort, avui està en desús i, en l'actualitat, tan sols forma part de l'arquitectura popular i del patrimoni hidràulic de la província d'Alacant.
Ambdues construccions estan incloses en el Catàleg de Béns i Espais Protegits del Patrimoni Cultural.
Encara no hi ha comentaris