La tardor és un moment ideal per a tornar a fer rutes de senderisme i una de les més boniques que es poden realitzar a la Costa Blanca és la que puja o dona la volta al Puig Campana. Aquesta muntanya és la segona més alta de la província d'Alacant, amb una altitud de 1410 metres, i està separada de la mar Mediterrània per quasi huit quilòmetres en línia recta. Els amants de la vegetació no se sentiran defraudats perquè alberga nombroses espècies vegetals, algunes d'elles endèmiques com el Cystanche phelypaea i el Teucrium lepicephalum.

Les vistes que ofereix són impressionants. A mesura que s'ascendeix es pot anar veient el litoral de la província d'Alacant, i fins i tot, si els dies són molt clars, es pot albirar la silueta de l'illa d'Eivissa. Els apassionats de la fotografia gaudiran amb les panoràmiques i també amb la bellesa de les sendes per les quals s'endinsa a l'interior de la muntanya. Depenent de l'orientació, es pot trobar un tipus diferent d'espècies. En la cara sud dominen els boscos de pi bord i alzines. En el vessant nord creix un bosc més humit, compost pels aurons, el freixe, l'arboç, l’espígol, l'hedra, el mare-selva o la sarsa. A partir dels 1000 metres d'altitud, el bosc dona pas a les pastures i matolls.

A una muntanya amb un magnetisme com el Puig Campana no li pot faltar la seua pròpia llegenda i les moltes versions que s'han fet d'ella. El més romàntic conta que l'heroi Roldán estava enamorat d'una jove moribunda que sabia que els seus últims instants de vida expirarien amb l'última llum del dia, per la qual cosa el cavaller ben plantat va tractar d'impedir-ho i li va fer un tall monumental a la muntanya. Aquesta roca va eixir llançada cap a la mar, sent hui el que es coneix com l'Illa dels Periodistes a Benidorm.

La pujada al Puig Campana es pot fer de diverses formes. Per la cara nord, amb un recorregut de 12 km i una dificultat alta; la tornada oest-est; la volta est-oest i el quilòmetre vertical. En aquest link es pot trobar tota la informació: https://bit.ly/3spu7jt