Àguila Cuabarrada, Aquila Fasciata, Àguila Perdiguera

En aquesta ocasió Manuel Mayor Rabasa, El Beato, diserta sobre l'àguila cuabarrada (Aquila Fasciata), una au de gran bellesa que habita a les muntanyes de Finestrat. En els penyals escarpats i inaccessibles del Puig Campana i de la Serra Cortina construeix, a vegades, els seus nius. Com sempre, gràcies a la generositat de l'autor d'aquest article, podem saber més sobre la fauna i la flora d'aquesta localitat de la Marina Baixa.

Sabies que...???

Soc una au rapaç de grandària mitjana-gran, d'uns 60 a 70 cm. de longitud i un pes d'entre 1,600 Kg. i 2,500 Kg, amb una envergadura amb les ales obertes que “espanta al més pintat”, 150-160 cm. en els mascles, 165-180 cm en les femelles, mesures totes elles aproximades.

La meua esquena presenta una coloració marró-fosca, amb una taca blanca en el centre. La gola, el pit i el ventre és blanc, esguitat de ratlles verticals marró-fosques, que contrasta amb les bandes longitudinals negres de les parts inferiors de les ales. Les ales són curtes, amples, i arrodonides, i la cua és llarga, pàl·lida, amb una ampla banda terminal fosca.

El cap és xicotet i el coll llarg. Els ulls, de gran grandària, són d'un groc intens. El pic és gris, gran, corbat en l'extrem, punxegut, i amb una protuberància groga, que em permet estripar i espellar la carn amb facilitat. Les potes, molt llargues, són robustes, atlètiques i estan completament cobertes de plomes blanques. Els dits són grocs, molt grans i forts, amb unes ungles negres i esmolades, que faciliten el transport de les preses.

Foto realitzada a través d'Intel·ligència artificial

Quan estem en edat juvenil, el plomatge de l'esquena és marró clar i no tenim taca blanca en el centre. La gola, el ventre i el pit és vermellós-ataronjat o canyella, les parts inferiors de les ales són de color clar i, l'iris dels ulls, amarronat. Tardarem 4 anys a adquirir el plomatge d'adult.

Les femelles són més grans i de plomatge més fosc que els mascles.

D'aparença forta, poderosa, i aposta. Som valents, temeràries, guerreres, acròbates en el vol, silencioses, discretes i les més àguiles entre les àguiles.

Ens alimentem de perdius, d'ací l'origen del nostre nom “àguila cuabarrada”, no obstant això, les nostres preses favorites són el conill i el colom brau. També cacem gavines, corbs, graules, garses, aus de xicoteta grandària, llebres, raboses, rates, esquirols, ratolins, mosteles, etc. Si la “fam estreny” mengem rèptils i amfibis: fardatxos, serps, gripaus. Capturem a les nostres víctimes d'una forma àgil i precisa. A vegades són tan enormes com nosaltres mateixes: garses i voltors. Som capaços d'albirar-les a una distància de 500 metres d'altura, ja que tenim una gran agudesa visual; o les esperem a l'aguait des de la copa d'un arbre o d'una roca. Les capturem en el sòl per aixafament o les perseguim fins a capturar-les. També les atrapem a ple vol. En nombroses ocasions cacem en parella: una vola ran de terra i l'altra a mitjana altura.

Els nostres enemics principals són el Mussol Real, quan som jovenetes, l'Àguila Real, amb la qual rivalitzem acarnissadament, ja que compartim els mateixos gustos alimentosos i llocs de criança, i la fagina, que s'emporta els ous del niu aprofitant les nostres absències.

Els nostres allotjaments preferits són llocs secs o semiàrids. Preferim un clima càlid, mediterrani, amb zones muntanyenques, amb presència de bosc baix per a poder albirar tan bé com siga possible a les nostres víctimes.

Som monògames, diürnes, fidels al lloc on habitem i longeves. Aconseguits els 30 anys, les nostres arpes s'afebleixen, el pic es corba en excés, les ales envelleixen i es tornen pesades. Tenim dificultats per a volar i caçar. El nostre final s'acosta.

En algunes ocasions, les joves, quan arriben a la maduresa, tornen als seus llocs de naixement per a iniciar la criança.

El nostre vol és ràpid, amb descensos vertiginosos. Volem soles o en parella. Donem voltes i més voltes, sense necessitat de moure les ales. Descrivim moviments circulars perquè trobem corrents d'aire que ens permeten romandre a la mateixa altura o, fins i tot, pujar més alt sense necessitat de gastar energies. Quan s'aveïna una tempesta, ens impulsem cap amunt aprofitat els corrents, elevant-nos per damunt dels núvols, “Àguila cuabarrada, al capdamunt i precisa”.

El nostre cant és dolç, aflautat, si estem de festeig; estrident quan perillen les cries, ens sentim amenaçats o si estem en plena faena de captura.

Durant els mesos d'octubre i novembre estem ocupats en la construcció de diversos nius que anirem utilitzant successivament al llarg dels anys. Nidifiquem en zones rocoses: sortints, clivelles, paredasses, repeus coberts per a protegir-nos de les inclemències meteorològiques, llocs, en definitiva, de molt difícil accés, ja que sembla que vagen a caure a l'abisme. Rarament niem en els arbres i, si ho fem, és en pins pinyers. Els nius són d'aspecte rudimentari, de mesures desproporcionades, que aconsegueixen els dos metres de diàmetre i un metre d'altura, en relació amb la grandària que tenim. Emprem en la seua construcció branques d'alzina i, sobretot, de pi, ja que la seua forta olor resinosa manté allunyats als insectes, i els entapissem amb fullaraca.

En els mesos de desembre a gener iniciem els “vols nupcials”, consistents en caigudes en picat, piruetes, girs, vols en paral·lel entre tots dos, balls acrobàtics en l'aire, etc.

Al febrer es produeix l'aparellament. A principis de març, la femella posa d'1 a 3 ous, normalment 2, alguna vegada només 1, i rarament 3. Els ous són blancs i lleugerament tacats de pigues marrons. La incubació és a càrrec de la femella, en raríssimes ocasions la substitueix el mascle. Només abandonarà la incubació en comptades ocasions: per a portar noves branques amb les quals acomodar el niu, per a alimentar-se o estirar les ales, sempre per poc temps, ja que podrien morir els embrions per refredament. La incubació es prolongarà durant 40 dies. Els aguilons naixeran a mitjan abril, desvalguts, amb plomissol blanquinós. Des d'eixe moment, el mascle participarà més activament en la criança, amb tasques de vigilància del territori, amb la finalitat d'evitar la presència d'intrusos, en l'alimentació de les cries i la mare. La mare s'encarregarà d'espellar la presa i subministrar-li-la a les cries, així mateix, els proporcionarà calor i protecció durant eixos primers mesos de vida per a evitar que les inclemències meteorològiques, com la pluja i el vent, afecten els pollets, ja que és un període molt crític per a ells.

Transcorreguts 2 mesos des del seu naixement, els pollets comencen a estar grandets i necessitaran menjar diverses preses diàries. La mare podrà allunyar-se amb més freqüència d'elles. Després de 70 dies, el seu plomatge s'ha desenvolupat completament, es passen el dia caminant per les penyes i inicien els primers vols, i abandonaran el niu sense allunyar-se en excés, sempre sota l'atenta mirada dels pares. Romandran amb nosaltres uns tres mesos més perquè puguen ser ensinistrats en la tasca de la caça i aprenguen a remuntar el vol, utilitzant els corrents d'aire. Aconseguits els objectius s'emancipen i es dispersen a llocs llunyans de la zona de naixement, per a no haver de competir amb els congèneres en la cerca de preses amb les quals alimentar-se, així recorreran 100 i fins i tot 1000 km. de distància. Després d'uns anys errants s'instal·laran en un lloc definitivament per a iniciar la criança.

En l'actualitat estem en un greu retrocés poblacional a conseqüència de:

-        La persecució directa que patim a través de paranys, verí i trets d'alguns desaprensius caçadors.

-        Ofegament en basses de reg i antincendis.

-        Falta d'aliment: escassegen els conills per malalties que els assoten.

-        Electrocució i col·lisió amb línies elèctriques.

-        Molèsties durant la criança per activitats recreatives: escalada, senderisme, etc.