Estepa blanca. Estepa d’escurar. Cistus albidus L.

L'estepa blanca és una planta que creix en els vessants del Puig Campana. És molt vistosa i és la que ha triat Manuel Mayor Rabasa, El Beato, per a aquest mes de maig. Gràcies a la generositat d'aquest estudiós de la flora de Finestrat, és possible saber més sobre les flors que creixen en aquesta localitat de la Marina Baixa.

Sabies que...???

El meu nom popular “estepa blanca” no em ve donat pel color de les meues flors que són rosades. Rarament trobareu exemplars amb flors blanques. La raó principal de la meua denominació la trobarem en l'epítet llatí “albidus” que significa blanquinós, donada l'abundant borrissol d'aquest color que cobreix les meues fulles i tiges, la qual cosa em permet:

-        Repel·lir els raigs solars, reduint la transpiració i d'aquesta manera poder resistir les altes temperatures estiuenques.

-        Impedir que herbívors, com l’arruí, es mengen les meues fulles.

Per a suportar la canícula, la calor abrasiva de l'estiu, em desprenc de part de les meues fulles per a evitar perdre aigua per evaporació, ja que transpire a través d'elles; en cas contrari la meua supervivència estaria seriosament compromesa.

En temps de molta escassetat, com ho va ser el període de la Guerra Civil Espanyola i la Posguerra, les meues fulles s'utilitzaven com:

-Substitut del tabac, producte d'importació que estava a l'abast d'uns pocs privilegiats. Per a això s'assecaven i es picaven en un morter.

- Fregalls, barrejant-les amb aigua i terra, per a fregar paelles.

-Substitut de l'actual “paper higiènic” per part de pastors i llauradors, molt més suau que una pedra.

Amb les meues fulles es preparen infusions que faciliten la digestió.

Si bullim 50 grams de fulles en un litre de vi negre i després procedim a colar-les, el líquid resultant s'aplica en forma de cataplasma en ferides, nafres, úlceres, així com també es pot utilitzar per a desinfectar-les i accelerar la seua cicatrització.

Les meues llavors són petitíssimes i comestibles. Es troben dins d'unes càpsules i són molt apreciades per cabres, els arruís, que es desplacen a zones baixes de muntanya a la recerca del preuat “tresor”.

Les meues flors són molt visitades per tota mena d'insectes ja que tenen abundant nèctar.

Em creme en cas d'incendi amb molta facilitat, però em regenere ràpidament, ja que les meues llavors resisteixen el foc i les altíssimes temperatures a les quals es veuen exposades.

A través de les meues arrels obté els nutrients necessaris per al seu desenvolupament una planta parasitària: (Cytinus hipofisitis) frare d’estepa.

Curiositats:

(2)     Recol·lecció i assecat d'una planta amb finalitats medicinals:

-        les plantes poc desenvolupades no han de TALLAR-SE; tampoc les que escassegen en la zona.

-        Solen recol·lectar-se durant el període de floració o anteriorment, sense la humitat de la nit i abans de les hores de més calor.

-        mai hem d'arrancar la planta d'arrel, estaríem exhaurint-la.

-        per a tallar-la usarem unes tisores de podar.

-        no les recol·lectarem en llocs que estan contaminats: prop de carreteres, pistes forestals, camins, bancals cultivats, etc.

-        s'ha de tallar l'estrictament necessari perquè la planta restant puga recuperar-se.

-        el seu TRANSPORT ha de fer-se en recipients airejats, mai utilitzar bosses de plàstic.

-        els manolls que s'ASSECARAN no han d'estar molt espessos perquè l'aire circule pel seu interior.

-        el fil que els subjecta ha de ser de cotó i ha d'estar solt, mai atapeït, per a evitar que es podrisquen eixes parts per falta d'aire.

-        els penjarem durant 10 a 20 dies del sostre, boca avall, en zones ventilades, sense humitat ambiental, amb temperatures entre 23-25 graus centígrads. Mai sota la llum directa del Sol i a l'abric de la pols i la humitat.

-        una vegada seca, la planta manté les seues propietats medicinals durant un any aproximadament.

-        finalment procedirem al seu ENVASAMENT, assegurant-nos que no presenta paràsits. Ho farem en flascons de cristall tancats hermèticament perquè no entre l'aire. Els etiquetarem col·locant el nom de la planta, data de recol·lecció i d'envasament.

-        l'emmagatzemem en un lloc sec, fresc en la qual no reba els raigs solars. Ho vigilarem de tant en tant per a veure si està lliure de paràsits (fongs, insectes, etc.).

-        preparar una INFUSIÓ: utilitzarem recipients d'acer inoxidable o cristall resistent al foc. Calfada l'aigua a punt d'ebullició, la tirarem en una tassa de porcellana amb tapa o en un got de cristall on està depositada la planta. La deixarem reposar entre 5-10 minuts. Colarem la infusió amb un colador de cotó (coladors de café tradicionals). Ho remourem amb una cullereta. La podem endolcir amb mel, panela; mai amb sucre blanc.

Advertiment: si no seguim aquestes pautes es perdran les seues propietats.