Miguel Cantó és el degà dels hotelers de Finestrat. És propietari de l'hotel La Cala, que és tot un emblema a la platja del municipi. Va obrir les seues portes en 1963, per la qual cosa quan aquest 25 de març ho faça de nou per a iniciar aquesta temporada estival de 2023, portarà més de mig segle rebent turistes de tota Europa.

1. Per què triar la destinació turística La Cala de Finestrat?

Principalment perquè és un entorn molt plaent i molt bonic. El turista que ve a la Cala està ben comunicat, no té embossos per a arribar, que és primordial, té tots els serveis coberts, des d'una farmàcia fins a un restaurant, té un centre comercial amb tot el que es puga imaginar i, sobretot, pot passejar i gaudir de la platja, que és molt agradable.

2. Aquest dissabte, 25 de març, s'obri l'Hotel La Cala una temporada més i van 60. Com era aquest racó del Mediterrani fa mig segle?

Era molt familiar. Enyore molt aquelles èpoques en les quals La Cala era una família gran, en la qual tots s'ajudaven a tots. Érem pocs, molt pocs. Estàvem nosaltres, després, amb gran esforç, la gent de Finestrat va construir els apartaments Calafín, i en els baixos es va posar el restaurant, i estava també el restaurant L'Arenal, amb el senyor Pomero. Poc més. El turista que arribava tenia un gran poder adquisitiu i quan el comparaves amb la pesseta, encara era major, era molt més alt. Van ser els pioners a eixir i Espanya va veure com podia vendre sol i platja, i es va aferrar a això. Van començar a entrar les primeres divises al país i va ser quan el govern va decidir promocionar a la gent que poguera construir hotels i apartaments. Es parla del famós viatge del senyor Zaragoza (Pedro Zaragoza, alcalde de Benidorm entre 1950 i 1967) a Madrid per a entrevistar-se amb Franco per a saber si li donava el vistiplau per a desenvolupar a Benidorm el turisme. Ja que Espanya necessitava divisa per a poder comprar petroli, poder pagar la llum i, en definitiva, per a fer front a les necessitats que hi havia aleshores. Es va superar tot de grat, fins i tot que les dones es pogueren posar en biquini a la platja. De fet, el que tenim hui en dia és gràcies a ells i a la gent que va apostar amb els seus diners per construir alguna cosa que era nou per a aquest país.

3. Parla d'enyorança per aqueix ambient familiar del principi. Té nostàlgia? Tot temps passat va ser millor?

Per a mi sí i en tots els aspectes. El saber estar, el saber comportar-se, no hi havia les enveges de hui en dia. Crec que la gent era més humanitària que hui. S'ajudava més. No hem evolucionat bé. El progrés ens portarà a la destrucció, espere que tard molt, però no sembla que estiguem en el camí correcte. No estem contents amb res i tenim salut, vivim bé, mai s'ha viscut millor que ara, mai hem tingut el que tenim i, no obstant això, no estem conforme.

4. Quins són els reptes als quals s'enfronta el turisme a la Costa Blanca?

És una pregunta difícil. El turisme de sol i platja està explotat. Es manté però amb una manca que és molt important: la falta d'aigua. Si la tinguérem, ens permetria fer del Mediterrani la Califòrnia europea. És un camp que no està explotat. Podríem tindre un Imserso a nivell europeu, que són jubilats amb molts diners, que ens permetria tindre turistes els 365 dies a l'any. No obstant això no ho estem explotant perquè manquem d'aquest recurs. Si els governs es posaren d'acord i s'adonaren que no podem tirar tanta aigua a la mar, aconseguiríem un millor repartiment, en funció dels interessos de cada zona, que es traduiria en més treball, més imposats i, en definitiva, més riquesa per al país.

5. Vosté és el degà dels hotelers de Finestrat. Pensa en la jubilació?

No, continuaré treballant, fent inversions, creant riquesa i ajudant a la meua gent, que és el meu major orgull, la meua major satisfacció. Lògicament, cada vegada em costa més, és llei de vida, i no sé fins quan arribaré, encara que espere que siga llarg perquè sinó no haguera fet totes aquestes modificacions. Alçar-me i saber que he de vindre a l'hotel em dona molta vida. Desitjaria poder-ho fer molt de temps. És la meua il·lusió.