El Parc de la Font de Carrè va veure la llum pràcticament al mateix temps que començava a caminar el nou segle XXI. En aquestes dues dècades, la vegetació ha aconseguit tota la seua plenitud i hui és un plaer contemplar la bellesa dels seus arbres i escoltar el so de l'aigua que flueix pel riu, a través de les seues terrasses. Aquest parc connecta el nucli urbà amb la zona esportiva i, a partir del 2024, també ho farà amb un bulevard per als vianants que donarà la volta a tot el municipi.

La contemplació dels jardins sempre ha sigut un atractiu per als turistes que busquen trobar l'harmonia de la natura enmig de les sorolloses ciutats que visiten. Encara que Finestrat és una localitat tranquil·la, sempre és bo fer una parada per a passejar entre arbres de gran grandària com els roures, les alzines, les moreres i altres més exòtics com l’eritrina cresta de gall o la charisa speciosa, que en la seua època de floració són dignes d'admiració.

L'aigua és l'altre gran element d'aquest bell jardí. En la seua part més alta hi ha un xicotet estany en el qual s'erigeix una gran mà. Aquesta escultura de l'alacantí Pepe Azorín té la forma d'un bol que dona beure. Aquest és el punt de partida d'un rierol que travessa el parc de nord a sud, amb les seues cascades, els ponts de fusta i el so de l'aigua, que és una constant que acompanya al visitant, que es veu embolicat per les aromes cítriques dels arbustos que envolten l'antiga casa de llaurador, hui reconvertida en el Museu de Finestrat, que alberga la col·lecció permanent d'arqueologia i Etnologia.

I com no podia ser d'una altra manera a Finestrat, el Puig Campana al fons, imponent, fent-se present de manera constant i, acompanyant en el seu recorregut al visitant. El passeig arriba a la seua fi, però encara es pot allargar més. Asseure's en un banc per a senzillament contemplar de nou l'espai, carregar-te d'energia positiva, potser xarrar i fer d'aquest moment un record inoblidable.